Logotips vs. Odotips

En l'exemplar de Desembre de la revista Esquire hi ha un article força interesant sobre les qualitats del màrketing olfactiu, que és l'acció de seduïr als clients a través de l'estimulació del sentit de l'olfacte, ja sigui amb fragancies al punt de venda o fins i tot amb el disseny d'una olor corporativa.
D'acord amb l'article, es diu que va ser Walt Disney qui va començar a utilitzar-lo als seus parcs temàtics d'Estats Units. Disney va decidir ambientant-los d'olor a crispetes per incentivar-hi així la venda entre els seus visitants menuts, i no tant menuts.

Segons Richard Axel i Linda Buck, premis Nobel de Medicina de l'any 2004, l'ésser humà es capaç de reconèixer i memoritzar més de 10.000 aromes diferents, mentres que la vista només es capaç de diferenciar 200 colors.
Els defensors d'aquesta tendència consideren l'olfacte com el sentit més important, doncs sembla que és el que més lligat tenim a la nostra memòria. Qui no recorda les aules de primària quan olora una goma d'esborrar Milan Nata?

Actualment son moltes les empreses que utilitzen aquesta tècnica per atraure als seus clients o per crear una olor corporativa:

- Bankinter utilitza l'olor a taronja en totes les seves oficines.
- Starbucks l'olor a café.
- Abercrombie té totes les seves botigues i la seva roba impregnades amb la seva colònia.
- Hotels Westin, l'olor a te verd i cedre.

I així moltes més empreses, que han vist en el màrketing olfactiu, una oportunitat extra per incentivar la compra entre els seus clients.

Comments

Raphaël said…
"Actuar sobre todos los sentidos, claro que si.
Nuestro panadero del barrio de toda la vida fue uno de los primeros en entenderlo...
Hoy es una practica comun en el retail.La fragancia de "Cortefiel" resulta muy caracteristica y resalta mas que otras.
Y que decir del hiper que sabe perfectamente aprovechar los olores de su horno industrial..."